PTERIDÒFITS
Els pteridòfits, ( nom científic Pteridophyta ) , generalment, falgueres i afins es poden definir com traqueofitas amb alternança de generacions ben manifesta, on l'esporòfit és un corm primitiu, que posseeix plançó amb tija i generalment també fulles ( microfilos o megafilos ), i arrels sempre adventícies , amb xilema primitiu compost per traqueidas, i floema primitiu compost per cèl · lules cribosas, el xilema i el floema formant feixos vasculars situats en un cilindre central envoltat de l'escorça primària o endodermis, envoltada d'epidermis amb cutícula i estomes, que manté al llarg de tota la vida de l'esporòfit; sense creixement secundari, amb espores com unitat de dispersió que persisteix per segles , formades en eusporangios o leptosporangios, on el gametòfit és un talo (cos sense organització), en ell es formen els arquegonios (òrgan sexual pluricel · lular que origina la gameta femenina immòbil), i els anteridis (òrgan pluricel·lular on es formaran les gametas masculines mòbils flagel·lades), sent la fecundació depenent de l'aigua , amb un embrió que es desenvolupa sobre el gametòfit directament després de la formació del zigot i que no entra en latència , que pot ser bipolar i amb suspensor si prové d'un eusporangio (posseeix el meristema apical i el radical que després no es desenvolupa) o unipolar (si prové d'un leptosporangio només posseeix el meristema apical), el embrió creix sobre el gametòfit sense ser alliberat, donarà el plançó amb arrels adventícies.
